Premsa

Notes de premsa

Prem sobre una fila per veure informació detallada sobre l'article.

Títol
ÀCID FOLK: L'aventura de Qui hi ha?
Qui hi ha? a La Mercè 09 - 26/09/09 - Pl. Sant Jaume
Qui hi ha? a la revista SONS
Qui hi ha? presenta en concert "aquest llum per qui crema?" a Sant Boi de Llobregat el 15 de novembre
Qui hi ha? al XIV SAUGA FOLK (Colindres - Cantàbria - 15 d'agost 08)
Qui hi ha? al 28è Festival Vilanova FIMPT
Recull de premsa de Qui hi ha? a El Feile 2008
Qui hi ha? + Kíla al Festival Celta Irlandès El Féile de Barcelona

Crítica

Qui hi ha? és un grup explosiu de folk psicodèlic que barreja Uilleann pipes amb teclats i instruments de percussió que dóna com a resultat una energètica música de la qual The Pogues n'estarien orgullosos. (Stephen Garland, Director de El Féile - 2007)

“en un any el grup ha evolucionat notablement i avui presenta un treball molt potent i madur. L’arrel celta i la resta d’influències queden paleses amb naturalitat a Qui hi ha?, que també marca el seu estil amb una presència molt contemporània a l’escenari”. (Stephen Garland, Director de El Féile - 2008)

Són la versió més contemporània de la música celta feta a Catalunya. (Lluís Gendrau, director Grup Enderrock per iCAT FM)

“Ves per on, a Kíla els hi han sortit uns joves seguidors a Sant Boi. Es diuen Qui hi ha? i es mouen en les mateixes coordenades musicals que els dublinesos, perquè manifesten la mateixa voluntat per escapar del tòpic celta. Aixé, poden fer alguna incursió en terrenys amoriscats, citar a Quimi Portet i cantar una cançó dedicada als pagesos del Baix Llobregat, un paisatge més sec i menys amable que els idealitzats turons d’Irlanda. Com a teloners de la festa de l’Apolo, vestits de verd rigorós i aparcats els nervis inicials, Qui hi ha? van demostrar que se’ls pot tenir en compte de cara al futur, i també que avui ja no cal haver nascut a Dublín per festejar Sant Patrici”. (Jordí Martí, cap de redacció de Sons de la Mediterrània per diari El Punt)

Qui hi ha? empenyen fort amb la seva barreja de músiques d’arrel celta i mediterrània. Els llargs temes instrumentals sonen especialment bé i tenen molt bona progressió rítmica. Haurem d’estar atents al seu nom. (Miguel Amorós, B-ritmos)

Subscriu-te al newsletter!